Santa Coloma d'Escàs
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 1.014,3 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rialb (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Escàs | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25571 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Parroquial, agrupada a la Mare de Déu de Valldeflors de Rialb | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | Sant Martí | |||
Santa Coloma d'Escàs és l'església sufragània del poble d'Escàs, en el terme municipal de Rialb, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme del mateix nom. Està situada dins del nucli de població d'Escàs. Depenia de la parroquial de Sant Martí de Caregue.
Descripció[edit]
Edifici de planta rectangular amb capçalera al nord i porta d'arc de mig punt situada a migdia, on també hi ha una petita rosassa que dona llum a l'interior. A ponent s'aixeca la torre-campanar de secció quadrada que esdevé vuitavat a partir del nivell de la coberta a dues vessants de llicorella. La torre-campanar es troba rematada per un xapitell de llicorella.[1]
Referències[edit]
- ↑ «Santa Coloma d'Escàs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].
Bibliografia[edit]
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Rialb de Noguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.